Dimenge 19 d’Octubre de 2008. 21.15 de la nit, hora escocesa…
Unes companies de treball ens proposen anar a prendre una cervessa despres de sopar, i nosaltres accedim. Eixim, tanquem la porta i, tipica pregunta que es deuria de fer abans, “Tu dus les claus, no?”…”Jo no, no les duies tu?”…”No, jo tampoc”…
Que es fa en aquesta situacio si, a mes de ser un marro, estas a un pais en el que quasi no entens res i quasi no pots fer-te entendre…El que es fa es passer-ho realment mal.
Anem a recepcio de l’hotel, ja que com el cottage es seu, imaginem que hi haura una copia de la clau…Doncs aixo, imaginem, perque haver-la no l’havia.
Intetem obrir amb un plastic, amb una targeta, pegant alguna que altra patada a la porta….Res…
I finalment, truquen al de manteniment de l’hotel, Kashic, que el pobre estava a una festa i li fan vindre’s per obrir-nos la porta.
Kashic ho intenta per la finiestra, pero nosaltres, evidentment precabuts, l’haviem tancat be, be, be abans de sortir (aci les finestres tenen un pestell bastant segur).
Ho intenta llevant un aplic per a les cartes que hi ha a la porta, pero te uns claus de costat a costat que fan que s’haja de trencar la porta per poder traure-ho…i abans que res, el senyor, sabent que despres era ell el que havia d’arreglar-ho, no volia tancar la porta, una cosa, evidentment, prou comprensible.
Ho intenta amb un ferro, manipulant el pany…pero tampoc. I mentre va a buscar algunes cosetes, Paco, per a rematar la feina, trenca el seu martell……….uf!
Finalment, amb unes llums i un taladre desmonta el pany, amb una facilitate pasmosa, i ens ho canvia…
Deixar-se les claus de casa dins, 5 minuts.
Que no hi haja una copia en tot l’hotel, 15 minuts.
Tenir una casa de les mes segures de Peebles, 1h 30 minuts.
Poder finalment entrar a ta “casa”, no te preu.
Evidentment, ahir, el primer que ferem va ser anar a recepcio amb la nova clau i demanar-lis amb insistencia que es feren una copia.
Unes companies de treball ens proposen anar a prendre una cervessa despres de sopar, i nosaltres accedim. Eixim, tanquem la porta i, tipica pregunta que es deuria de fer abans, “Tu dus les claus, no?”…”Jo no, no les duies tu?”…”No, jo tampoc”…
Que es fa en aquesta situacio si, a mes de ser un marro, estas a un pais en el que quasi no entens res i quasi no pots fer-te entendre…El que es fa es passer-ho realment mal.
Anem a recepcio de l’hotel, ja que com el cottage es seu, imaginem que hi haura una copia de la clau…Doncs aixo, imaginem, perque haver-la no l’havia.
Intetem obrir amb un plastic, amb una targeta, pegant alguna que altra patada a la porta….Res…
I finalment, truquen al de manteniment de l’hotel, Kashic, que el pobre estava a una festa i li fan vindre’s per obrir-nos la porta.
Kashic ho intenta per la finiestra, pero nosaltres, evidentment precabuts, l’haviem tancat be, be, be abans de sortir (aci les finestres tenen un pestell bastant segur).
Ho intenta llevant un aplic per a les cartes que hi ha a la porta, pero te uns claus de costat a costat que fan que s’haja de trencar la porta per poder traure-ho…i abans que res, el senyor, sabent que despres era ell el que havia d’arreglar-ho, no volia tancar la porta, una cosa, evidentment, prou comprensible.
Ho intenta amb un ferro, manipulant el pany…pero tampoc. I mentre va a buscar algunes cosetes, Paco, per a rematar la feina, trenca el seu martell……….uf!
Finalment, amb unes llums i un taladre desmonta el pany, amb una facilitate pasmosa, i ens ho canvia…
Deixar-se les claus de casa dins, 5 minuts.
Que no hi haja una copia en tot l’hotel, 15 minuts.
Tenir una casa de les mes segures de Peebles, 1h 30 minuts.
Poder finalment entrar a ta “casa”, no te preu.
Evidentment, ahir, el primer que ferem va ser anar a recepcio amb la nova clau i demanar-lis amb insistencia que es feren una copia.
2 comentarios:
No tinc clar si anareu a beure cervesa o no? El de la clau entretengut pero i la beer?
La beer, res de res...amb tot aixo no va haver ni cervessa ni res que no fora intentar obrir la porta...aixi que ya veus...It's been a hard days night...
Publicar un comentario