Abans de res, explicar que probablement a partir d’ara les faltes d’ortografia estiguen a l’ordre del dia, perque els teclats britanics varien lleugerament sobre els espanyols, pero no vejes com es nota a l’hora d’escriure correctament.
Finalment arrivare, i no va costar tant. Les hores de cotxe i vaixell passaren realment rapides, entre rises, xarrades, dormides, llibres…
Despres coneixer el Tontine, els dos primers dies tinguerem lliure. Va ser un poc extrany, perque ningu ens deia massa, i en canvi per alli estavem, donant voltes, entrant en la cuina per agafar el dinar i intentant no molestar als clients. A mes, eixes dues nits dormant a l’hotel, i no a la casa dels treballadors, van ser una mica rares, perque no podiem desfer les maletes i al final es feia inclos incommode.
Quan ens traslladaren al “cottage” (que efectivament son les habitaciones del treballadors) ens ho esperavem pijor, i despres de menejar alguns mobles , s’ha quedat inclos acollidor.
Anem fent-se al treball (per ara els dos de kitchen porter - mirar kitchen assistants -) i tambe a la gent. Per ara acoplem mes amb els espanyols, evidentment perque els entenem mes…pero be, intentem parlar en angles entren nosaltres, a no ser que estigam molt cansats i no vullgam ja ni pensar…
A aquest article em quedare amb aquesta introduccio general, per poder entrer me savant en aspects mes concrets de la vida per aci.
Aixi que per ara simplement, tot va be.